MAGYAR ENGLISH DEUTSCH EUSKARA CATALÀ ESPAÑOL JĘZYK POLSKI FRANÇAIS ROMÂNĂ

European movement for protecting national regions

EU legal act for the equality of the regions and the sustainability of the regional cultures!

European Citizens' Initiative • Europako Hiritarren Ekimena • Европейска гражданска инициатива • Evropská občanská iniciativa • De europæiske borgerinitiativ • Euroopa kodanikualgatus • Eurooppalainen kansalaisaloite • L'initiative citoyenne européenne • Iniciativa dos cidadáns europeos • Πρωτοβουλία των Ευρωπαίων Πολιτών • Europees Burgerinitiatief • Europska Građanske inicijative • Tionscnamh Eorpach na Saorámach • Evrópskra ríkisborgara Initiative • Iniciativa Ciutadana Europea • Europejska Inicjatywa Obywatelska • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Inizjattiva taċ-Ċittadini Ewropej • Európai polgári kezdeményezés • Europäische Bürgerinitiative • Iniziativa dei cittadini europei • Европейская гражданская инициатива • *Iniciativa dos Cidadãos Europeus • Iniciativa Ciudadana Europea • Iniţiativa cetăţenească europeană • Europeiska medborgarinitiativet • Európska občianska iniciatíva • Evropska državljanska pobuda • Avrupa Vatandaş Girişimi • Menter Dinasyddion Ewropeaidd

La democràcia directa i la iniciativa ciutadana de la UE For the rights of national regions European citizens' initiative for the equuality of regions Be our volunteer!
Informació requerida Detailed information Citizens' committee Supporters Notícies

La democràcia directa i la iniciativa ciutadana de la UE

El primer model de democràcia, la de l'antiga Grècia, era una democràcia directa. En la pràctica, això significava que el poble - els ciutadans lliures d'Atenes – adoptaven gairebé totes les decisions conjuntament. No obstant això, després de l'Edat d'Or d'Atenes, sota el govern de Pericles, (segle cinquè abans de Crist), aquest sistema es va dissoldre.

Les raons d'aquesta dissolució juguen un paper molt important en la comprensió de les oportunitats i instruments oferts avui per la democràcia directa. L'Àgora d'Atenes albergava un espai d'entre 5000 a 6000 persones, un nombre massa gran per poder afrontar les discussions de temes amb un enfocament equilibrat, basat en interessos comuns.

Això va donar lloc a la ràpida polarització de l'assemblea popular (ecclesia), l'escalada del conflicte entre els rics i els pobres i la demagògia de la "lluita de classes". Un altre factor que no va ajudar a les finalitats de la democràcia directa (amb una assemblea popular) és que els ciutadans d'Atenes havien d'assistir a tres o quatre assemblees en un mes i es van involucrar de tal manera en la política i els assumptes públics que, com Giovanni Sartori va escriure en el seu famós llibre sobre la democràcia, la seva passió per la política els va conduir al declivi de l'economia.

En l'era moderna, el marc de la restauració de la democràcia era l'estat territorial en lloc de la ciutat-estat. En aquest context, la democràcia directa (és a dir, la discussió en l'àgora), no va poder establir-se, pel qual va ser substituïda per la democràcia representativa. La base per a aquest canvi foren els parlaments, que es van convertir en els instruments de representació popular amb la introducció d'eleccions democràtiques.

Durant els segles XX i XXI, l'exercici de la democràcia directa ha disminuït significativament en els estats moderns atès que l'enfocament modern de la democràcia se centra en la representació.

Tres formes institucionals de democràcia directa - de la influència directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques - han sorgit en els sistemes representatius moderns. Fonamentalment són a) el referèndum (nacional o local), b) iniciatives populars i c) convocatòries extraordinàries. Aquestes institucions i procediments tenen com a objectiu la possibilitat de compensar els defectes de la democràcia representativa

El procediment més utilitzat és el referèndum, que permet als electors votar directament sobre certes qüestions polítiques o legislatives. Perquè el resultat del referèndum sigui legítim, és molt important que les preguntes siguin tan simples com clares (perquè els votants sàpiguen interpretar-les de manera nítida). Per tant, la formulació d'una pregunta sotmesa a referèndum requereix d'una acurada regulació. En conseqüència, hi ha qüestions que no poden ser objecte d'un referèndum sota certes constitucions i lleis. Les Constitucions i certes lleis regulen també com han de ser conduïts i gestionats els referèndums. Quant als efectes jurídics dels seus resultats, els referèndums poden ser vinculants o consultius.

No existeix una terminologia estandarditzada. En lloc de referèndum, els terme vot popular i plebiscit són d'ús freqüent. Plebiscit s'utilitza sobretot quan es posa en qüestió el canvi de sobirania (per exemple, sobre un territori) o en la forma de govern / estat. Vot popular és més aviat un terme paraigua.

En el cas d'una iniciativa popular, la democràcia directa serveix al propòsit de possibilitar als ciutadans d'establir (per descomptat, després de recollir el nombre necessari de signatures) una qüestió per ser inclosa en l'agenda dels òrgans legislatius. Aquest fet també requereix d'una acurada regulació en la forma i autenticació dels fulls de recollida de signatures, el registre i la durada dels terminis i el nombre de signatures vàlides requerides per l'òrgan legislatiu pertinent per discutir el tema de la iniciativa popular. Els països segueixen pràctiques diferents quant a aquesta qüestió.

En la ciència política, els referèndums són considerats una forma inferior de presa de decisions polítiques en comparació amb el parlament, així doncs la democràcia directa es limita a completar o corregir a la democràcia representativa. Alguns diuen que els instruments de la democràcia directa causen inestabilitat en el funcionament de la democràcia. Des del punt de vista de "regions nacionals" a Europa, el suposat efecte desestabilitzador i canviant de la democràcia directa és una oportunitat estratègica important, ja que pot servir per introduir canvis en el dret públic (autonomia, autogovern).

En aquest cas, la inestabilitat ha d'interpretar-se més aviat com una "transició", la transformació del marc del dret públic, en el qual els procediments de democràcia directa se situen a l'avantguarda de la democràcia. En aquest sentit, la conclusió del Tribunal Constitucional d'Hongria mereix ser citada: "l'exercici directe del poder és una forma especial d'exercici de la sobirania popular que, en els casos excepcionals en els quals s'introdueix, ha de tenir prioritat sobre l'exercici dels poders de representació".

Tenint en compte que la burocràcia existent en la governança multinivell de la UE és percebuda pels ciutadans europeus com una falta de democràcia i una forma il•legítima de govern, la Unió Europea també tracta de posar remei a aquesta situació a través d'un instrument correctiu com la democràcia directa.

La Iniciativa Ciutadana Europea ser introduïda per primera vegada en el Tractat de Lisboa, on s'estableix que "no menys d'un milió de ciutadans que siguin nacionals d'un nombre significatiu d'Estats membres, podrà prendre la iniciativa de convidar a la Comissió, en el marc de les seves competències, perquè presenti una proposta adequada sobre qüestions que aquests ciutadans estimin que requereixen d'un acte jurídic de la Unió per a l'aplicació dels tractats". Sobre aquesta base, una directiva de la UE va adoptar l'acord que la iniciativa ha de ser llançada per un comitè ciutadà integrat per un mínim de 7 persones que siguin residents en, almenys, 7 Estats membres. Els membres del Parlament Europeu no poden ser inclosos en el nombre dels components del comitè. El nombre mínim de signataris per Estat membre es calcula sobre la base del nombre de diputats al Parlament Europeu del país (el nombre dels membres electes del Parlament Europeu multiplicat per 750).

Abans de la recollida de declaracions de suport, els organitzadors hauran de sol•licitar la inscripció de la iniciativa en una de les llengües oficials de la Unió Europea a través del sistema de registre en línia creat per la Comissió Europea. La Comissió ha de respondre a aquesta sol•licitud dins dels dos mesos i pot negar-se a registrar la sol•licitud si: a) la composició del comitè ciutadà no compleix amb la normativa o no ha designat representant, b) la presentació de la proposta sol•licitada constitueix un acte jurídic manifestament fora del marc de competències de la Comissió i c) la iniciativa és manifestament abusiva, frívola o vexatòria; d) la iniciativa és manifestament contrària als valors de la Unió.

Després del registre oficial de la iniciativa proposada, l'organització podrà sol•licitar que aquesta es registri també en altres llengües oficials de la Unió.

Les declaracions de suport es poden recollir en paper o electrònicament. Els Estats membres podran introduir diferents models per a la declaració de suport. Les autoritats competents de cada Estat membre són responsables de la verificació i certificació de les declaracions recollides de suport i han d'emetre un certificat del nombre de declaracions de suport vàlides, en el termini de 3 mesos.

Després de recollir les declaracions de suport, els organitzadors hauran de presentar la seva iniciativa a la Comissió Europea per a la revisió substantiva i la posterior decisió. La Comissió ha de decidir dins dels 3 mesos si té la intenció d'adoptar qualsevol acció. Bàsicament, la Comissió pot decidir, exhibint raons apropiades, sobre les tres opcions següents: a) que presenti una proposta d'un nou acte jurídic del Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu; b) que sol•liciti una avaluació d'impacte, o c ) no prendre cap acció.

Com es pot observar, les iniciatives de ciutadans de la UE estan subjectes a unes limitacions de forma i de procediment bastant estrictes. No obstant això, aquestes iniciatives poden resultar beneficioses per a les "regions nacionals" que tenen els seus poders especials reconeguts, si aquesta iniciativa se substància com una qüestió europea comuna.

2012-2013 © Tots els drets reservats. Creat i organitzat per ColorWeb
La democràcia directa i la iniciativa ciutadana de la UEFor the rights of national regionsInformació requerida
Detailed informationCitizens' committeeSupportersNotíciesBe our volunteer!
Socis
Szekler National Council Euzko Alderdi Jeltzalea Democratic Convergence of Catalonia Hunagrian Civic Party Hungarian National
Council of Transylvania
Transylvanian Hungarian Peoples Party Democratic Alliance of Hungarians in Romania Party of Hungarian Community
Socis
Municipality of Budapest Municipality of Gyergyó-
szentmiklós
Municipality of Csíkszereda Municipality of Sepsiszent-
györgy
Municipality of Vác National Association of Szeklers from Bukovina Society for Hungarians of the Carpathian Basin Society for Szeklerland Municipality of Kézdivásárhely Municipality of Farkaslaka
Municipality of Kerepes Municipality of Törökbálint Rákóczi Association Municipality of
Csíkpálfalva
Municipality of
Eger
Municipality of
Budapest, XV. kerület
Municipality of
Hódmezõvásárhely
Municipality of
Székelyderzs
Citizens' Initiative for a better Komárom
The Sepsireform Association Municipality of
Kápolnásfalu
Municipality of
Szentegyháza
Municipality of
Érd
The National Association of the Transylvanian circles Municipality of
Szentendre
Association for the Transylvanian Hungarians Hungarian Civic Circle Civil Association Civil Organizations Federation of Covasna County
Eudoxia 20 Foundation Municipality of
Mány
Municipality of
Székesfehérvár
Municipality of
Makfalva
Union of Transylvania family associations Association of Transylvanian extended families Hungarian Castle Foundation Municipality of the XXII'nd District of Budapest - Budafok-Tétény YOU ARE IMPORTANT!© Movement
Municipality of
Zebegény
Municipality of
Vargyas
Municipality of
Devecser
Municipality of
Uzon
Municipality of
Békés
Sudetendeutsche Landsmannschaft Municipality of
Újkígyós
Municipality of
Kaposvár
Municipality of
Dévaványa
Municipality of
Püspökladány
Hunnia Baráti Kör Municipality of
Nagykanizsa
Municipality of
Dunaújváros
Municipality of
Enying
Municipality of
Kisláng
Municipality of
Pusztaszabolcs