ENGLISH MAGYAR ROMÂNĂ DEUTSCH CATALÀ ESPAÑOL JĘZYK POLSKI FRANÇAIS BASQUE

European movement for protecting national regions

EU legal act for the equality of the regions and the sustainability of the regional cultures!

European Citizens' Initiative • Europako Hiritarren Ekimena • Европейска гражданска инициатива • Evropská občanská iniciativa • De europæiske borgerinitiativ • Euroopa kodanikualgatus • Eurooppalainen kansalaisaloite • L'initiative citoyenne européenne • Iniciativa dos cidadáns europeos • Πρωτοβουλία των Ευρωπαίων Πολιτών • Europees Burgerinitiatief • Europska Građanske inicijative • Tionscnamh Eorpach na Saorámach • Evrópskra ríkisborgara Initiative • Iniciativa Ciutadana Europea • Europejska Inicjatywa Obywatelska • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Inizjattiva taċ-Ċittadini Ewropej • Európai polgári kezdeményezés • Europäische Bürgerinitiative • Iniziativa dei cittadini europei • Европейская гражданская инициатива • *Iniciativa dos Cidadãos Europeus • Iniciativa Ciudadana Europea • Iniţiativa cetăţenească europeană • Europeiska medborgarinitiativet • Európska občianska iniciatíva • Evropska državljanska pobuda • Avrupa Vatandaş Girişimi • Menter Dinasyddion Ewropeaidd

La democràcia directa i la Iniciativa Ciutadana de la UE Pels drets de les regions nacionals europees Els nostres voluntaris! Formulari i suportLo apoyo
Per a la igualtat de les regions ciutadanes són Informació requerida Comitè d'informació Detallada dels ciutadans Partidaris Novetats notícies

Informació detallada de la qüestió, objectius i antecedents de la iniciativa ciutadana proposada

A la Unió Europea, hi ha diverses regions i districtes geogràfics que no tenen competències administratives, però es distingeixen de les àrees veïnes a causa de les seves característiques nacionals, lingüístiques i culturals. Les comunitats nacionals que formen una majoria local o representen un nombre substancial, essent una minoria en el seu Estat membre i considerades una minoria per l'Estat com a tals, són els guardians de les antigues cultures i llengües europees i també pertanyen a l'origen de la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea i, en un sentit més ampli, d'Europa.

A partir d'ara, ens referirem a aquestes àrees com a àrees de minories nacionals/ètniques o simplement regions nacionals.

La definició legal de les regions de minories nacionals/ètniques és essencial en el context de l'article 6 del Tractat de Lisboa, i en aquest marc ens referim al següent:

1. recomanació 1811/2007 del Consell d'Europa, que en el seu sisè paràgraf manifesta que la majoria dels Estats membres inclouen comunitats amb una forta identitat cultural, política i històrica, que són merament regions, pobles i societats amb una marcada personalitat col•lectiva (designades com a regions, nacions, nacionalitats, països, etc.) que no van establir el seu propi estat, però que mantenen elements diferenciadors visibles que informen una voluntat política;

2. diverses disposicions del Conveni Marc per a la protecció de les minories nacionals sobre àrees habitades per persones pertanyents a minories nacionals tradicionals o en àrees on la minoria és substancial en nombre;

3. article 11 de la recomanació 1201/1993 del Consell d'Europa, que preveu: "en regions on la majoria de persones pertanyents a minories nacionals estan ubicades, tenen dret a les seves respectives autoritats locals o autonòmiques o al dret a un estatus especial, adequant la situació històrica específica i territorial d'acord amb la legislació interna de l'Estat";

4. la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries que defineix el territori en què s'utilitza la llengua regional o minoritària com a zona geogràfica en què la llengua és la forma d'expressió d'un nombre de persones, justificant l'adopció de diversos mesures de protecció i promoció d'acord amb la Carta;

5. article 16 de la recomanació 1334/2003del Consell d'Europa, que estableix que el govern central ha de reaccionar amb la comprensió quan els grups minoritaris, en particular quan són grans i han viscut a la zona durant un llarg període de temps, exigeixen una major llibertat per gestionar els seus propis afers de forma independent;

6. les tradicions constitucionals comunes dels Estats membres de la UE, d'acord amb l'article 6 del tractat de Lisboa, així com els judicis del Tribunal Europeu de Justícia i del Tribunal Europeu de Drets Humans, incloent-hi els judicis en els supòsits de Hauer, Nold i Thimosev. En aquest últim cas, el Tribunal assenyala que l'origen ètnic deriva de la idea de grups socials marcats per la nacionalitat comuna, l'afiliació tribal, la fe religiosa, el llenguatge comú o els orígens culturals tradicionals;

7. l'article 3 del Tractat de la Unió Europea, que estableix que la UE ha de respectar la seva diversitat cultural i lingüística, recalcant que el patrimoni cultural europeu es conserva i s'ha desenvolupat en la seva diversitat;

8. article 167 del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea, que estableix que la Unió contribuirà a la florent cultura dels Estats membres, respectant la seva diversitat nacional i regional.

Aquestes definicions, normatives, resolucions són igualment aplicables a les comunitats autònomes amb poders legislatius i fins i tot a regions que no tenen poders administratius però han expressat el seu desig de tenir un estatus de l'autonomia dintre de l'Estat.

Els fets anteriors mostren clarament que el concepte de minories nacionals/ètniques (o regions nacionals) no respon a una innovació dels organitzadors de la iniciativa ciutadana, sinó que aquest concepte ja existeix en innombrables documents internacionals adoptats per molts dels Estats membres i està en perfecta harmonia amb els valors i objectius de la Unió Europea.

Les tradicions, la cultura, la llengua i la religió dels pobles que viuen històricament en aquestes regions són elements importants de cohesió social i territorial que la política de cohesió de la UE no ha de passar per alt. La política de cohesió de la UE podria ser un factor clau per a la sostenibilitat cultural d'aquestes regions i, per extensió, de la diversitat cultural d'Europa, ja que és on la diversitat cultural està més amenaçada en aquestes regions.

D'una banda, les regions tenen molts menys recursos per a la preservació de la seva cultura regional que els Estats membres i, d'altra banda, també són les més amenaçades pels canvis, com ara la migració laboral, i el resultat en processos d'assimilació, que acompanyen processos econòmics. A més, en alguns Estats membres estan exposades a formes obertes o encobertes de discriminació econòmica, que donen per resultat l'emigració de la població indígena local i l'eradicació d'aquesta identitat regional específica. Les restriccions en els drets lingüístics, la marginació de la llengua de la regió en la vida econòmica i en la vida pública, així com altres manifestacions legals o pràctiques de la discriminació tenen desavantatges similars.

Aquests processos són contraris als valors fonamentals definits a l'article 2 del Tractat de la Unió Europea que imposa obligacions sobre la Unió, com en el cas de l'article 3 que estableix que no només la UE "respectarà la seva diversitat cultural i lingüística", sinó que també afirma que "garantirà que el patrimoni cultural europeu es conservi i desenvolupi".

El respecte a la diversitat cultural de la UE s'inclou en l’article 22 de la Carta de Drets Fonamentals,: "la Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística". Al mateix temps, l'article 19 del Tractat Sobre el Funcionament de la Unió Europea preveu que "sense perjudici de les altres disposicions dels tractats i dins dels límits de les facultats que els confereixen sobre la Unió, el Consell, actuant unànimement d'acord amb un procediment legislatiu especial, i després de l'aprovació del Parlament Europeu, pot adoptar les mesures oportunes per combatre la discriminació per motius sexuals, d'origen racial o ètnic, de religió, de discapacitat, d'edat o d'orientació sexual".

La iniciativa ciutadana per a la igualtat de les regions té tres objectius. En primer lloc, la política de cohesió de la UE podria jugar un paper important en la consecució dels objectius anteriors i un acte jurídic independent podria ser un instrument important per garantir la igualtat de les regions pel que fa a les regions nacionals. D'altra banda, la política de cohesió de la UE no ha de violar els principis generals de la UE, els seus objectius o la diversitat cultural d'Europa, a través del tractament inadequat de les regions nacionals. A més a més, a través d'una política de cohesió adequada, els potencials econòmics addicionals ocults a les regions s'alliberaran, iles minories nacionals/ètniques es transformaran en un valuós recurs econòmic, pel bé no només de les regions, sinó també dels Estats membres i de la UE.

L'article 174 del Tractat d'Estats de la Unió Europea: "per tal de promoure un desenvolupament harmoniós en tota la Unió, la Unió desenvoluparà i continuarà la seva acció per enfortir la seva cohesió econòmica, social i territorial. En particular, la Unió tractarà de reduir les diferències entre els nivells de desenvolupament de les diferents regions i combatre el retard de les regions menys afavorides".

En aquest context, l'article 174 afirma que "una atenció especial s'abonarà entre les regions afectades a zones rurals, zones afectades per una transició industrial i a les regions que pateixen desavantatges naturals o demogràfics severs i permanents, com les regions més septentrionals amb una baixa densitat de població, així com a l'illa, regions transfrontereres i regions muntanyoses".

A manera d'exemple, l'article 174 enumera sis categories de regions que són objecte d'especial atenció en la política de cohesió de la Unió Europea. No obstant això, aquesta llista no és exclusiva i deixa oberta la possibilitat d'expandir-la a través d'un acte jurídic independent, amb noves categories, com ara regions amb característiques nacionals, lingüístiques i culturals, anomenades per nosaltres regions nacionals/ètniques. La UE ha de donar especial atenció a les regions amb característiques nacionals, ètniques, culturals, religioses o lingüístiques, habitades en un percentatge significatiu (o fins i tot per una gran quantitat) per una comunitat indígena europea on han desenvolupat la seva pròpia cultura arrelada en la història.

La discriminació ‒ incloent-hi les seves formes encobertes ‒ contra aquestes regions ha d'estar estrictament prohibida. Aquestes regions han de tenir la mateixa oportunitat d'accedir als fons estructurals de la UE, així com d'altres fons, recursos i programes comunitaris. La política de cohesió no hauria de ser orientada cap a l'eliminació o l'afebliment de les seves característiques nacionals, lingüístiques i culturals.

No es pot admetre de cap manera els actius econòmics de la UE s'utilitzin com a instruments directes o indirectes contra les minories polítiques. Per tant, les polítiques i els fons de la UE no es poden utilitzar per alterar la composició identitària d'una regió nacional o per donar suport a polítiques d'ocupació que promoguin les reubicacions forçoses dels treballadors que alterin la composició ètnica de la regió. Aquestes pràctiques també són contràries als compromisos internacionals dels Estats membres i del seu patrimoni constitucional comú.

En conseqüència, la formació de les regions NUTS al llarg de les fronteres lingüístiques, ètniques i culturals ha de tenir en compte la voluntat de les comunitats indígenes que conformen la majoria de la població de la regió, expressada a través d'un referèndum local, abans de la delimitació de les regions NUTS.

Fins i tot el Reglament 1059/2003/CE sobre l'establiment d'una nomenclatura comuna d'unitats d'estadística territorial (NUTS) estableix que en la creació de regions NUTS s'han de prendre en consideració també raons socioeconòmiques i circumstàncies històriques i culturals.

Creiem que aquesta disposició ha de ser clara i formulada explícitament en la Llei legal per a la protecció de les regions nacionals d'acord amb els compromisos dels Estats membres, els valors centrals de la UE i la política de cohesió dels UE.

Hi ha moltes regions nacionals de la UE amb una àmplia gamma de poders legislatius. A través de la seva autonomia, són capaces de convertir les seves especificitats en recursos econòmics. Ni la política de cohesió de la UE ni les polítiques econòmiques dels Estats membres poden operar amb el principi de "tallagespa".

Si una regió nacional és capaç de crear millors condicions de vida a través de la seva capacitat per a l'autoorganització, el treball moral arrelat en la seva cultura i tradicions regionals, aquests han de ser tractats com a part de la seva cultura regional, de manera que ni les mesures els impostos addicionals s'han d'imposar. Això soscavaria el potencial addicional de la UE per al creixement.

Cal assenyalar que el rendiment econòmic de moltes d'aquestes regions amb un autogovern ampli dins d'un Estat membre de la UE demostra que l'autonomia dins de l'Estat no només ajudava al desenvolupament del grup ètnic que vivia en aquesta regió sinó també l'Estat mateix i el conjunt de la UE.

La definició general de les regions de la UE i el marc jurídic i institucional per a elles té avantatges per al conjunt de la UE.

Recordem que els pobles ‒ en la Carta de les Nacions Unides ‒ expressen la seva creença en la igualtat de les nacions grans i petites, mentre que el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics proclama que "tots els pobles poden, per als seus propis propòsits, disposar lliurement de la seva riquesa i recursos naturals, sense perjudici de les obligacions derivades de la cooperació econòmica, a partir del principi de prestació mútua i del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus propis mitjans de subsistència." Com a conseqüència directa de la universalitat dels drets humans, aquest dret també s'aplica a les minories, independentment de si les comunitats a què pertanyen es defineixen com a regions, nacionalitats o països.

Hi ha moltes regions la llengua de les quals no és una de les oficials de la UE. Aquestes llengües (com ara el català, el basc, el cors, el bretó, el gal•lès, l'escocès, el frisó, etc.) són portadores de les antigues cultures europees i no s'han de considerar llengües de segona categoria. Són part de la diversitat cultural d'Europa, i la discriminació no s'ha de permetre. En aquest sentit, algunes llengües poden convertir-se en llengües oficials de la UE, sobre la base de l'article 55 del Tractat de la Unió Europea.

L’article 44 de la resolució parlamentària europea sobre la protecció de les minories i polítiques antidiscriminatòries en una Europa ampliada "considera que cal prestar especial atenció a grups de persones pertanyents a minories lingüístiques i invita la Comissió i els Estats membres a tractar-los d'acord amb els principis establerts en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, la FCNM i les recomanacions esmentades de la Haia i Lund".

L'article 45 de la mateixa resolució preveu que "la participació efectiva en la presa de decisions basada en els principis de subsidiarietat i autogovern és un dels mitjans més eficaços per afrontar els problemes de les comunitats minoritàries tradicionals seguint les millors pràctiques de la Unió". Si bé l'article 46 destaca que "les comunitats nacionals de minories tradicionals tenen necessitats concretes diferents d'altres grups minoritaris, de manera que les polítiques públiques de la Unió Europea han d'abordar més adequadament aquestes necessitats".

Nosaltres, els organitzadors i patrocinadors de la iniciativa ciutadana per a la igualtat de les regions, plenament d'acord amb aquesta resolució del Parlament Europeu, ens adrecem a la Comissió i als Estats membres per complir amb les necessitats expressades en aquest acord. Donem la benvinguda a les mesures modestes adoptades en aquest sentit, incloent-hi el document titulat "migracions, minories i Educació", publicat pel Fra, que dedica un capítol especial a "la situació educativa de les minories nacionals indígenes".

Creiem que per garantir la igualtat entre regions i la sostenibilitat de les cultures regionals, els paràmetres de la cohesió econòmica, social i territorial s'han de mantenir de manera que no alterin les seves característiques. Amb aquesta finalitat, s'han de donar de manera equitativa a les regions les oportunitats d'accés als fons estructurals de la UE i altres recursos i programes perquè es pugui garantir el desenvolupament econòmic i es sostingui el desenvolupament harmònic de la UE i la seva diversitat cultural conservada.

Aquestes garanties, d'acord amb l'esmentada resolució i la voluntat de les comunitats interessades, permeten a les institucions regionals d'autogovern la competència suficient per ajudar a preservar les característiques nacionals lingüístiques i culturals de la regió.

La legislació també ha de facilitar que els Estats membres hagin de complir, sense demora, amb els seus compromisos internacionals en relació amb les minories nacionals. La infracció o incompliment dels compromisos suposaria una violació dels valors indicats en l'article 2 del Tractat de la Unió Europea i implicar el procediment descrit a l'article 7.

Més enllà de la definició del concepte de regions nacionals, l'Acta legal elaborada per la Comissió ha d'identificar el nom d'aquests en un annex, tenint en compte els criteris establerts en les eines jurídiques internacionals enumerades i la voluntat de les comunitats afectades.

En el seu contingut, l'Acta legal a elaborar per la Comissió s'ha de basar en els valors especificats en les recomanacions 1201/1993, 1334/2003, 1811/2007 del Consell d'Europa, la Carta Europea d'Autonomia Local, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, el Conveni Marc per a la protecció de les minories nacionals i la decisió del Parlament Europeu sobre la ciutadania, aprovada el 21 de novembre de 1991.

Al mateix temps, cal tenir en compte les normes internacionals, tots els drets individuals i col•lectius en general adoptats pels Estats membres de la UE, el patrimoni constitucional comú, en la forma en què el Tribunal determina en el seu sentència en el cas de Hauer.

(Aprovat per la Comissió Permanent del Consell Nacional dels Szeklers el 4 d'agost 2012, a Ghindar-Makfalva)
Izsák Balázs
© 2020 Tots els drets reservats.
La democràcia directa i la Iniciativa Ciutadana de la UEPels drets de les regions nacionals europeesInformació requerida
Comitè d'informacióDetallada dels ciutadansPartidarisNovetats notíciesFormulari i suport
Socis
Szekler National CouncilEuzko Alderdi JeltzaleaDemocratic Convergence of CataloniaHunagrian Civic PartyHungarian National
Council of Transylvania
Transylvanian Hungarian Peoples PartyDemocratic Alliance of Hungarians in RomaniaParty of Hungarian CommunityHungarian Christian Democratic Alliance
European Free Alliance Federal Union of European Nationalities
Socis
Municipality of Budapest Municipality of Gyergyó-
szentmiklós
Municipality of Csíkszereda Municipality of Sepsiszent-
györgy
Municipality of Vác National Association of Szeklers from Bukovina Society for Hungarians of the Carpathian Basin Society for Szeklerland Municipality of Kézdivásárhely Municipality of Farkaslaka
Municipality of Kerepes Municipality of Törökbálint Rákóczi Association Municipality of
Csíkpálfalva
Municipality of
Eger
Municipality of
Budapest, XV. kerület
Municipality of
Hódmezõvásárhely
Municipality of
Székelyderzs
Citizens' Initiative for a better Komárom
The Sepsireform Association Municipality of
Kápolnásfalu
Municipality of
Szentegyháza
Municipality of
Érd
The National Association of the Transylvanian circles Municipality of
Szentendre
Association for the Transylvanian Hungarians Hungarian Civic Circle Civil Association Civil Organizations Federation of Covasna County
Eudoxia 20 Foundation Municipality of
Mány
Municipality of
Székesfehérvár
Municipality of
Makfalva
Union of Transylvania family associations Association of Transylvanian extended families Hungarian Castle Foundation Municipality of the XXII'nd District of Budapest - Budafok-Tétény YOU ARE IMPORTANT!© Movement
Municipality of
Zebegény
Municipality of
Vargyas
Municipality of
Devecser
Municipality of
Uzon
Municipality of
Békés
Sudetendeutsche Landsmannschaft Municipality of
Újkígyós
Municipality of
Kaposvár
Municipality of
Dévaványa
Municipality of
Püspökladány
Hunnia Baráti Kör Municipality of
Nagykanizsa
Municipality of
Dunaújváros
Municipality of
Enying
Municipality of
Kisláng
Municipality of
Pusztaszabolcs
Municipality of
Dunaszerdahely
Municipality of Újpest
Municipality of DunakesziMunicipality of TataKereztény Értelmiségiek Szövetsége