ENGLISH MAGYAR ROMÂNĂ DEUTSCH CATALÀ ESPAÑOL JĘZYK POLSKI FRANÇAIS BASQUE

European movement for protecting national regions

EU legal act for the equality of the regions and the sustainability of the regional cultures!

European Citizens' Initiative • Europako Hiritarren Ekimena • Европейска гражданска инициатива • Evropská občanská iniciativa • De europæiske borgerinitiativ • Euroopa kodanikualgatus • Eurooppalainen kansalaisaloite • L'initiative citoyenne européenne • Iniciativa dos cidadáns europeos • Πρωτοβουλία των Ευρωπαίων Πολιτών • Europees Burgerinitiatief • Europska Građanske inicijative • Tionscnamh Eorpach na Saorámach • Evrópskra ríkisborgara Initiative • Iniciativa Ciutadana Europea • Europejska Inicjatywa Obywatelska • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Eiropas pilsoņu iniciatīva • Inizjattiva taċ-Ċittadini Ewropej • Európai polgári kezdeményezés • Europäische Bürgerinitiative • Iniziativa dei cittadini europei • Европейская гражданская инициатива • *Iniciativa dos Cidadãos Europeus • Iniciativa Ciudadana Europea • Iniţiativa cetăţenească europeană • Europeiska medborgarinitiativet • Európska občianska iniciatíva • Evropska državljanska pobuda • Avrupa Vatandaş Girişimi • Menter Dinasyddion Ewropeaidd

La democràcia directa i la Iniciativa Ciutadana de la UE Pels drets de les regions nacionals europees Els nostres voluntaris! Formulari i suportLo apoyo
Per a la igualtat de les regions ciutadanes són Informació requerida Comitè d'informació Detallada dels ciutadans Partidaris Novetats notícies

La democràcia directa i la Iniciativa Ciutadana de la UE

El primer model de democràcia, la de l'antiga Grècia, era una democràcia directa. A la pràctica, això significava que la gent ‒ els ciutadans lliures d'Atenes ‒ prenien gairebé totes les decisions junts. No obstant això, després de l'edat d'or d'Atenes, i sota el govern de Pèricles (segle v aC), aquest sistema va ser dissolt.

Les raons d'aquesta dissolució juguen un paper molt important en la comprensió de les oportunitats i els instruments oferts avui per la democràcia directa. L' Àgora d'Atenes allotjava un espai per 5000 a 6000 persones, un nombre massa alt per a discussions reals que tracten temes amb un enfocament equilibrat, basats en interessos comuns.

Això va conduir a la ràpida polarització de l'Assemblea popular (Ecclesia), a l'escalada de conflictes entre els rics i els pobres, i a la demagògia de la "lluita de classes". Un altre factor que no va servir als propòsits de democràcia directa (amb una Assemblea popular) és que els ciutadans d'Atenes van haver d'assistir a tres o quatre assemblees en un mes i van estar involucrats de tal manera en política i afers públics que, tal com va escriure Giovanni Sartori en el seu famós llibre sobre la democràcia, la seva passió per la política els va portar al declivi de l'economia.

En l'era moderna, el marc de la restauració de la democràcia era l'estat territorial en lloc de la ciutat-estat. En aquest context, la democràcia directa (és a dir, la discussió a l 'Àgora) no va poder ser establerta i va ser substituïda per la democràcia representativa. La base d'aquest canvi va ser que els parlaments es convertien en els instruments de representació popular amb la introducció d'eleccions democràtiques.

Durant els segles XX i XXI, l'exercici de la democràcia directa ha disminuït significativament en els Estats moderns, ja que l'enfocament modern de la democràcia se centra en la representació.

Tres formes institucionals de democràcia directa ‒ de la influència directa dels ciutadans en la presa de decisions polítiques ‒ han sorgit en els sistemes moderns de representació. Bàsicament són a) el referèndum (Nacional o local), b) les iniciatives populars i c) convocatòries extraordinàries. Aquestes institucions i procediments pretenen compensar les deficiències de la democràcia representativa.

El procediment més utilitzat és el referèndum que permet als votants votar directament sobre determinats assumptes polítics o legislatius. Perquè el resultat del referèndum sigui legítim, és molt important que les preguntes siguin tan senzilles com clares (perquè els votants els puguin interpretar de manera clara). Per tant, la formulació d'una pregunta subjecta a un referèndum requereix una regulació acurada. En conseqüència, hi ha qüestions que no poden ser objecte d'un referèndum sota determinades constitucions i lleis. Constitucions i lleis que també han de regular com s'han de realitzar i gestionar els referèndums. Pel que fa als efectes jurídics dels seus resultats, els referèndums poden ser vinculants o consultius.

No hi ha una terminologia estandarditzada. En lloc d'un referèndum, el vot popular i el plebiscit són termes d'ús freqüent. El plebiscit s'utilitza sobretot quan es qüestiona el canvi de sobirania (per exemple, sobre un territori) o la forma de govern/estat. El vot popular és més aviat usat com a terme paraigua.

En el cas d'una iniciativa popular, la democràcia directa serveix per permetre que els ciutadans estableixin (per descomptat, després de recollir el nombre necessari de signatures) una qüestió per incloure en l'ordre del dia dels organismes legislatius. Això també requereix una acurada regulació en la forma i l'autenticació dels fulls de recollida de signatures, el registre i la durada dels terminis, el nombre de firmes vàlides requerides per l’òrgan legislatiu pertinent per discutir el tema de la iniciativa popular. Els països segueixen diferents pràctiques sobre aquest tema.

En la ciència política, els referèndums es consideren una forma inferior de presa de decisions polítiques en comparació amb el Parlament, de manera que la democràcia directa es limita a completar o corregir la democràcia representant. Alguns diuen que els instruments de democràcia directa provoquen inestabilitat en el funcionament de la democràcia. Des del punt de vista de les "regions nacionals" a Europa, el suposat efecte desestabilitzador i canviant de la democràcia directa és una oportunitat estratègica important, ja que pot servir pels canvis en el dret públic (autonomia, autogovern).

En aquest cas, la inestabilitat s'ha d'interpretar més aviat com una "transició”, la transformació del marc del dret públic, en què els procediments de democràcia directa estan a l'avantguarda de la democràcia. En aquest sentit, cal citar la conclusió del Tribunal constitucional d'Hongria: "l'exercici directe del poder és una forma especial d'exercici de la sobirania popular que, en els casos excepcionals en els quals s'introdueixin, han de prevaldre sobre l'exercici de poders de representació."

Com que la burocràcia existent en el governament multinivell de la UE és percebuda pels ciutadans europeus com una manca de democràcia i una característica il•legítima del govern, la Unió Europea tracta de posar remei a aquesta situació a través de l'instrument correctiu de la democràcia directa.

La Iniciativa Ciutadana Europea es va introduir per primera vegada en tractat de Lisboa, que afirma que "no menys d'un milió de ciutadans que són nacionals d'un nombre significatiu d’Estats membres, poden prendre la iniciativa per convidar la Comissió, dins de les seves competències, a presentar una proposta adequada sobre qüestions que aquests ciutadans considerin requerir un acte jurídic comunitari per a la implementació dels tractats”. Sobre aquesta base, una Directiva de la UE va adoptar l'acord que la iniciativa ha de ser llançada per un Comitè ciutadà compost per un mínim de 7 persones que són residents en almenys 7 Estats membres. Els membres del Parlament europeu no es poden incloure en el nombre de components de la Comissió. El nombre mínim de signataris per Estat membre es calcula partint del nombre de diputats al país (nombre de membres electes del Parlament europeu multiplicat per 750).

Abans de recollir les declaracions de suport, els organitzadors hauran de sol•licitar l'alta de la iniciativa en una de les llengües oficials de la Unió Europea a través del sistema de registre en línia creat per la Comissió Europea. La Comissió ha de respondre a aquesta sol•licitud en el termini de dos mesos i pot negar-se a registrar la sol•licitud si: (a) la composició de la Comissió ciutadana no compleix les normes o no ha designat un representant, b) la presentació de la proposta sol•licitada constitueix un acte jurídic manifestament aliè al marc competencial de la Comissió i (c) la iniciativa és manifestament abusiva, frívola o vexant; d) la iniciativa és manifestament contrària als valors de la Unió.

Després de la inscripció oficial de la iniciativa proposada, l'organització podrà sol•licitar que també estigui inscrit en altres llengües oficials de la Unió.

Les declaracions de suport es poden recollir en paper o electrònicament. Els Estats membres poden introduir diferents models per a la declaració de suport. Les autoritats competents de cada Estat membre són responsables de la verificació i certificació de les declaracions recollides en suport i han d'emetre un certificat del nombre de les declaracions de suport vàlides en 3 mesos.

Després de recollir les declaracions de suport, l'organització presentarà la seva iniciativa a la Comissió Europea per a la revisió de Substantius i la seva posterior decisió. La Comissió ha de decidir dins de 3 mesos si pretén realitzar qualsevol acció. Bàsicament, la Comissió pot decidir, mitjançant la imposició de raons adequades, en les tres opcions següents: (a) presentar una proposta per a un nou acte jurídic del Consell de la Unió Europea i el Parlament; b) sol•licitar l'avaluació d'impacte, o (c) no fer cap acció.

Com es pot apreciar, les iniciatives dels ciutadans de la UE estan sotmeses a una forma bastant estricta i a unes limitacions processals. No obstant això, aquestes iniciatives poden ser beneficioses per a les "regions nacionals" que tenen reconeguts els seus poders especials, si aquesta iniciativa es troba ser una qüestió europea comuna.

© 2020 Tots els drets reservats.
La democràcia directa i la Iniciativa Ciutadana de la UEPels drets de les regions nacionals europeesInformació requerida
Comitè d'informacióDetallada dels ciutadansPartidarisNovetats notíciesFormulari i suport
Socis
Szekler National CouncilEuzko Alderdi JeltzaleaDemocratic Convergence of CataloniaHunagrian Civic PartyHungarian National
Council of Transylvania
Transylvanian Hungarian Peoples PartyDemocratic Alliance of Hungarians in RomaniaParty of Hungarian CommunityHungarian Christian Democratic Alliance
European Free Alliance Federal Union of European Nationalities
Socis
Municipality of Budapest Municipality of Gyergyó-
szentmiklós
Municipality of Csíkszereda Municipality of Sepsiszent-
györgy
Municipality of Vác National Association of Szeklers from Bukovina Society for Hungarians of the Carpathian Basin Society for Szeklerland Municipality of Kézdivásárhely Municipality of Farkaslaka
Municipality of Kerepes Municipality of Törökbálint Rákóczi Association Municipality of
Csíkpálfalva
Municipality of
Eger
Municipality of
Budapest, XV. kerület
Municipality of
Hódmezõvásárhely
Municipality of
Székelyderzs
Citizens' Initiative for a better Komárom
The Sepsireform Association Municipality of
Kápolnásfalu
Municipality of
Szentegyháza
Municipality of
Érd
The National Association of the Transylvanian circles Municipality of
Szentendre
Association for the Transylvanian Hungarians Hungarian Civic Circle Civil Association Civil Organizations Federation of Covasna County
Eudoxia 20 Foundation Municipality of
Mány
Municipality of
Székesfehérvár
Municipality of
Makfalva
Union of Transylvania family associations Association of Transylvanian extended families Hungarian Castle Foundation Municipality of the XXII'nd District of Budapest - Budafok-Tétény YOU ARE IMPORTANT!© Movement
Municipality of
Zebegény
Municipality of
Vargyas
Municipality of
Devecser
Municipality of
Uzon
Municipality of
Békés
Sudetendeutsche Landsmannschaft Municipality of
Újkígyós
Municipality of
Kaposvár
Municipality of
Dévaványa
Municipality of
Püspökladány
Hunnia Baráti Kör Municipality of
Nagykanizsa
Municipality of
Dunaújváros
Municipality of
Enying
Municipality of
Kisláng
Municipality of
Pusztaszabolcs
Municipality of
Dunaszerdahely
Municipality of Újpest
Municipality of DunakesziMunicipality of TataKereztény Értelmiségiek Szövetsége